Un projecte esgotat

Són moltes les veus que han sortit opinant sobre l’actual crisi política que viu Cerdanyola. La immensa majoria coincidim en la manca de responsabilitat per part de l’alcalde per poder governar la nostra ciutat; per tirar endavant un projecte inexistent que va néixer coix des d’un principi amb inusuals pactes, amb reiterades faltes de coordinació i enteniment amb el seu soci de govern, amb falta de lideratge polític...

Morral ha demostrat no saber estar a l’alçada d’una ciutat com Cerdanyola, els ciutadans li hem dit eleccions rere eleccions que no el volíem com alcalde, però ell ha preferit agafar-se al poder i fer tot el possible per mantenir-lo. El seu viratge al 2007 cap a la dreta més conservadora d’aquest país ja va ser la gota que va vessar el got: l’únic objectiu era discriminar i deixar de banda al partit majoritari de la ciutat. Ho va aconseguir i ara paguem les conseqüències; però la realitat, tot i que sigui crua pels interessos d’alguns, és que el senyor Antoni Morral ha estat incapaç de guanyar unes eleccions a la nostra ciutat.

Ara ICV-EUiA ens vol vendre un tipus de responsabilitat que mai ha sabut exercir, demanen diferenciar i anteposar els interessos de ciutat als partidistes...curiós, oi? Per què van amagar aquesta responsabilitat al maig del 2007? Per què el 16 de juny de 2007 la figura d’ Antoni Morral com alcalde era inamovible? Ara ens venen a parlar de responsabilitat? El senyor Morral ha sigut el més irresponsable de tot el nostre període democràtic i ha arribat a deixar un govern no tan sols dèbil i en minoria, sinó derrotat i finalitzat. Un projecte esgotat que només ha durat 6 anys.

Fan falta nous lideratges i un nou govern que tiri endavant tots els temes importants i imprescindibles que té la nostra ciutat per endavant. Cerdanyola ha de tornar a caminar amb tota la força i empenta que sempre l’ha caracteritzat, i és imprescindible que per seguir aquest camí, Morral deixi de ser alcalde immediatament.

Comunicat JSC davant la situació política actual

Els joves socialistes de Cerdanyola, reunits en executiva d'urgència el passat dijous 1 d'octubre, i després de que el Primer Secretari del PSC i l'alcalde hagin fet les seves rodes de premsa, creiem oportú aclarir el nostre posicionament respecte a la situació actual cerdanyolenca a dia 1 d'octubre de 2009.

Des de la JSC creiem que l'Alcade ha demostrat la seva incapacitat per a gestionar i per a liderar la nostra ciutat. L'Alcalde Antoni Morral, ha deixat la ciutat en una situació d'ingovernabilitat i d'incertesa que els ciutadans i ciutadanes, i la ciutat de Cerdanyola, no es pot permetre en aquest moment de crisi. La ciutadania té dret a saber, des del mateix moment que l'alcalde va cessar la regidora Consol Pla de totes les seves responsabilitats, quina és l'intenció de l'alcalde per a poder continuar de forma estable el govern. Els dies passen i encara no ens aclareix res, al contrari, fa que la incertesa creixi amb rodes de premsa on escenifica l'intenció de salvar un pacte que no té cap futur.

Es per això que creiem que el futur immediat de la ciutat ha de passar per la dimissió de l'actual alcalde Antoni Morral. Reclamen que davant la seva incapacitat i davant la situació política en la que ha deixat la ciutat, presenti la seva dimissió com alcalde de la ciutat. El seu mandat es pot donar ja per esgotat.
Els darrers dies demostren que tota solució a la crisi política institucional passa per la responsabilitat del grup majoritari de la ciutat, el PSC. Partit al que els ciutadans van fer grup polític amb més regidors a l'Ajuntament. En aquest sentit ens remetem a les paraules del Primer Secretari del PSC, Victor Francos, que ha deixat clar aquest sentit de la responsabilitat que ha tingut, té i tindrà el PSC.

Volem, també, recordar que els ciutadans ja van votar el passat maig de 2007, i que totes les majories lògiques passaven per a que l'alcalde fos del PSC. Però Morral va ser capaç de pactar amb el Partit Popular d'Antonio González, per tal de continuar governant a qualsevol preu. No es pot governar a tota costa, amb pactes il·lògics i per sobre de la voluntat general de la ciutadania. Aquesta fragilitat inicial del govern s'ha demostrat i la paguem ara.

JSC Cerdanyola del Vallès

Pobre Itàlia.

Avui El Periódico recull la notícia de la posada en funcionament d'un bus urbà a Itàlia exclusivament per a immigrants. Aquestes són les grans polítiques integradores del govern de Berlusconi; les polítiques de segregació racial que practica el govern de Il Cavaliere.

De nou, aquest "estimat" espanyolisme

Antonio Nadal, qui fou fundador del PSOE a Màlaga, insultava ahir al President Montilla en una carta publicada al diari El Revolucionari. Algun cop he tingut la mala sort de llegir aquest pamflet que fa publicitat a l’Esglèsia Catòlica i a l’anticatalanisme. Un pamflet, suposadament, que representa a l’esquerra revolucionària de l’Amèrica Llatina...

El cas és que el senyor Nadal , defensor a ultrança del nacionalisme espanyol, té el privilegi d’insultar, no tan sols al President sinó també al conjunt de catalans; de barrejar als seus “suposats” companys socialistes de Catalunya amb altres conjunts de forces polítiques escorats al nacionalisme: ben lluny, espero i desitjo, del seu posicionament ideològic.

Caldria dir-li que vivim en una societat molt avançada, que els pensaments polítics de fa 30 o 40 anys queden enrere, i que aquest país, Catalunya, està suficientment preparat per tenir un president de la Generalitat nascut a Andalusia; però que Espanya seria incapaç d’acceptar un president d’origen català. Per què? Perquè encara queda molta gent com Antonio Nadal, instal·lats en la monotonia de l’espanyolisme ranci, que no fa res més que fer resurgir les ments anticatalanes d’aquells cercles extrems de la dreta del país.

Las voces que reclaman cambio

Hace apenas dos días, en celebración por el aniversario de la Constitución de 1978, surgían de nuevo las voces que reclamaban cambios en la jefatura del Estado; y no por la descendencia del actual rey de España, sino por el cambio de modelo de Estado en este país.

Sin duda, estos 30 años han sido los más estables y de progreso que ha tenido España en muchos siglos. Sin duda, tenemos que estar orgullosos de todo el avance que ha hecho este país en muchos sentidos, pero la pregunta entre Monarquía o República va introduciéndose cada vez más entre la sociedad. ¿Es necesario un referéndum para que el pueblo español decida su propio modelo de Estado?

Mañana, aunque caiga en el olvido, se cumple el 77 aniversario de la Constitución republicana de 1931, Constitución con aspectos muchos más democráticos que la actual y basada en un régimen de igualdad diferente al de ahora.

La sociedad, como es lógico, avanza y con ello, lo tendría que hacer también esta Constitución. La derecha quiere hacer algunos cambios simbólicos, pero no querrá modificarla por respeto, sino por miedo. Miedo al cambio y al progreso de la gente. La derecha se apodera de los elementos de todos. Hoy leía: cambiar el Estado aconfesional por el laico radicalizaría aún más a Rouco Varela, el "Torquemada del inmovilismo constitucional": el inmovilismo, el “no” al cambio, a la renovación, al reciclaje.

¿Habría que modificar la Constitución acorde con la modernidad actual y con la España diversa y plural en la que vivimos?

Sí.

Obama si, i ara?

Obama i Biden en la convenció demòcrata de Denver

Els EUA ja tenen nou president. Bé, fins el 20 de gener haurem d’esperar que Obama agafi el relleu a un dels pitjors presidents de la història dels Estats Units.
Un president que marxa per la porta del darrera amb una guerra il·legal (milers de morts, sense armes de destrucció masives, incrementant la inseguretat mundial, 1 bilió d’€ malmesos...) a la seva esquena i amb una crisis financera mundial provocada per les poc acertades polítiques econòmiques de l’Administració Bush.

Ha deixat un país en hores baixes; ha perdut moll en el seu lideratge mundial com a primera potència del planeta, ha deixat clar com no s’ha de governar un país d’aquestes característiques, amb un dèficit important (gens comparable amb el superàvit que va agafar del seu antecessor Bill Clinton). Obama té molta feina, ha de liderar un projecte polític i econòmic que no serà fàcil, però si crec que serà capaç. No serà fàcil perque Obama entra, com ja he dit abans, just en plena crisis econòmica per poder aplicar totes les seves propostes que portava al seu programa.

McCain per la seva part ha portat sempre al seu darrera la creu de Bush. És innegable que per molt que volia fugir del president, era impossible. La seva política no era gens diferent a les que han practicat als EUA fins avui dia, pel seu company de partit.

Els EUA necessitaven un canvi. Ara ja el tenen. Ara s’ha de saber liderar, i estic segur que sortirà endavant encara les adverses dificultats actuals.

Fa uns mesos, ja vaig escriure alguns articles mentre Obama i Clinton es disputàven la candidatura pel Partit Demòcrata. Ja vaig expressar que el meu desig era que un home jove, amb il·lusió, amb esperança de futur, i de raça negre pogués capitanejar el principal motor del món. Aquest matí m’aixecava molt aviat per seguir en directe els resultats, i poder veure si el meu desig es cumplia. Efectivament, s’ha cumplit. El dia ha sigut agotador però un esdeveniment com aquest no es viu cada any, ni molts menys.

Per últim, em quedo amb la roda de premsa del nostre president del govern, J. L. Rodríguez Zapatero amb les següents declaracions: "Els EUA tindrà al nostre país un amic i aliat fidel”.

Tant de bo fos així!

El fascismo europeo se cita en el entierro de Haider
Le Pen, Mussolini, Bossi, veteranos de las SS y un hijo de Gadafi irán al sepelio.

Yo sé de uno que iría, pero alomejor le parece un coñazo. Es lo que tiene la derecha de este país, que no se cree ni ella misma.

UPN, esta vez, acierta.

La formación Unión del Pueblo Navarro, partido que representa al PP en Navarra, está decidido a romper después de 17 años su alianza con el partido conservador.

El motivo crucial es la abstención del partido de Miguel Sanz a los presupuestos generales del Estado que están a punto de votarse en el Congreso. Así, Zapatero se alía con una fuerza prioritaria en Navarra, dando un portazo serio a la formación de Mariano Rajoy.
Y aquí, Miguel Sanz no se equivoca. Acierta. Alejarse de las políticas conservadoras y liberales del PP, pues así, abandona el radicalismo que el líder de UPN había llevado a cabo en la legislatura pasada. Y las últimas elecciones, tenían un significado claro. El PSN podía haber gobernado con IU y Nafarroa Bai, pero el PSOE lo vetó. A la larga, esa decisión tiene consecuencias positivas. El PSN es una formación que aspira a gobernar Navarra con mayoría como para no pactar con partidos partidarios del Plan Ibarretxe, hecho que significaría un paso atrás en derrumbar el plan soberanista y independentista del Lehendakari. Y aún más, ese pacto atrasaría, quizás, la aspiración de Patxi López por conseguir la Lehendakaritza.

Sin duda, hay que sacar valoraciones positivas de este cerrojo de UPN a Rajoy. Veamos que no tan solo es importante las dos abstenciones de UPN en los presupuestos generales, sino que es un paso más a que el PSN sea en unos años el partido dispuesto a gobernar Navarra.

A Galicia, el PP condemna.

Fa unes hores, el Parlament Gallec ha condemnat el Franquisme, i la sorpresa ve per què el PP gallec ha votat a favor.

Aquesta iniciativa que portava el govern (PSdG i BNG) comporta eliminar tot símbol franquista dels carrers de Galicia, d'institucions i façanes d'edificis públics, i a més a més, col·laborar en l'identificació de tots els desapareguts durant la guerra civil.

He de dir, que la notícia m'ha sorprés molt. No tan sols per ser el primer cop que el partit conservador condemna la injusta dictadura, sinó que ho fes en terres gallegues, allà d'on era el dictador. I sense oblidar-nos del del seu fidel col·laborador, Manuel Fraga. Que haurà pensat? Aquell que va ser còmplice de moltes barbaritats.

D'això n'ha de treure partit el PP nacional, seguint l'exemple dels gallecs. No els hi aniria malament.

Ja és hora, després de més de 30 anys, que la condemna sigui extensiva, no només en una part del territori, sinó en tot el país.

Felicitats JSC!

Avui tots estem de celebració: la Joventut Socialista de Catalunya fa 30 anys!

És que un dia com avui fa 30 anys neix la Joventut Socialista de Catalunya de la unió de tres organitzacions: La Joventut Socialista de Catalunya, el Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i el Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya.

El dia 8 d’octubre, en els locals de l’Orfeó de Sants, va tenir lloc el Congrés Constituent de la JSC. Els delegats que hi assistiren, segons el Reglament del Congrés d’Unitat, estaven repartits d’aquesta forma: 100 delegats per la Joventut Socialista de Catalunya, 100 pel Moviment de Joves Socialistes de Catalunya i 25 pel Moviment de les Joventuts Socialistes de Catalunya. Així mateix, a la Mesa de presidència del Congrés, va haver-hi 3 presidents, 3 moderadors i 3 secretaris de paraula, representant a cada una de les 3 organitzacions.

Avui, 30 anys després, joves d’arreu de Catalunya creuen i participen en l’elaboració d’un projecte renovat… Avui, 30 anys després, podem dir que la JSC sempre ha estat una de les principals organitzacions polítiques juvenils, tant en numero d’afiliats com en el món municipal.

“TOTS JUNTS GUANYAREM EL COMBAT” aquest va ser el lema del I Congrés i de la mateixa manera hem de continuar avançant.

Salut i Socialisme!